Zamość

Amb una població de 65.500 persones, Zamość és un poble a poc menys de 100 km al sud-est de Lublin. Des de el 1992 es Patrimoni Mundial per l'Unesco i s'autoproclama la "Perla del Renaixement".
Zamość es va començar a construir el 1580, quan el comandant Jan Zamoyski va ordenar construir la ciutat perfecta, va buscar la inspiració en Itàlia i va elegir a l'arquitecte Bernardo Morando per a que dissenyes la ciutat a partir de les teories italianes en matèria de planificació urbanística. La ciutat es situa en un punt molt important, entre les rutes comercials entre Lublin-Lviv i entre Cracòvia i Kiev. Gràcies a les muralles i les fortificacions va resistir a grans atacs fins que al 1866 els russos van demolir gairebé la totalitat de les muralles.

Al centre es troba la Rynek Wielki, la gran plaça central de 100x100 metres, travessada per dos grans eixos visuals, un de nord a sud que connecta les dues places de mercat i l'altre gran eix de oest a est entre el palau Zamoyski i el gran baluard.

Detall de la finestra de l'antiga casa de Bernardo Morondo

Vista del baluard des de la plaça central

Vista del palau des de la plaça central

Palau Zamoyski

Baluard al nord-est del centre

Reformes a la catedral

Sinagoga al nord-est

Església al costat de l'acadèmia

Porta de Cracòvia

Antiga porta de Lublin

Vista aèrea del centre històric

Al museu d'història de Zamość ens van explicar que la ciutat es va pensar com si fos una persona (o això vam entendre). El cap d'aquesta persona seria el gran palau que es troba a l'est, els braços són; al nord l'acadèmia i al sud la catedral. Segudament tenim la part central del cos, on el cor es l'actual ajuntament i les dos places de mercat són els dos pulmons. Tota el cos s'aguantava controlant el poble a la sinagoga (al nord) i a l'església que es trobava al sud, en aquesta zona de la ciutat és on vivia tota la gent que no tenia un pes important a la ciutat. Com he dit, tot això és el que vam entendre del que ens va explicar la bona senyora del museu amb tota la bona intenció i que només parla polonès.

Proyectos V - Granada

Pujo jo també les fitxes de la presentació fianl de projectes a Granada. Abans d'aixó vam fer 3 presentacions en power-point (un dia de feina amb grups de 3, amb dos companys seneca de Euskal Herria).

1. Analisis de la ciutat y primera estrategia per entra al projecte.
2. Analisis de la parcela
3. Mostra de projectes similars. Aquí ha nosaltres ens van demanar que portesim llocs públics (vam decidir presentar tipiques places de pobles que funcionesin per la sembla simplesa; per exemple la plaça de les Cols de Tarragona jeje)

I per últim el projecte, consistia en la projecció d'un Conservatori (amb aules de pintura i dança, i apart un auditori i una cafeteria); també en el disseny de l'espai públic suplementari.

*Podeu clickar a sobre per veure-ho més gran (són DIN-A2) !






Salut ; )

Fi de la primera part a Lublin

No tot és festa a l'erasmus i també cal treballar una mica. Aquesta primera part de l'erasmus he fet tres projectes diferents, un per assignatura; una centre de dia per a la gent gran, un habitatge unifamiliar i un parc, tots a la mateixa ciutat de Lublin.


Public buildings
Per a aquesta assignatura se'ns demanava analitzar quins edificis públics hi havien en la zona de treball per a després decidir cada grup quin equipament construiria. Van haver grups que van fer un residència per a gent gran, un edifici per a estudiants, un centre cultural, una escola de ball... i la Laura Manyer i jo que vam fer un centre de dia per a la gent gran. 

Individual housing
Com el propi nom indica, en aquesta assignatura vam haver de fer un habitatge unifamiliar en una parcel·la amb molt de desnivell al nord de Lublin. Primer va tocar pensar una família amb dos fills, ensenyar a altres companys diferents edificis que t'agradaven i en que te volies inspirar i finalment fer la casa.

Landscape
L'últim projecte d'aquest semestre consistia en remodelar completament un parc que hi ha al sud de la ciutat, limitat per les vies del tren i una de les carreteres que travessen la ciutat.
Havíem de dissenyar també una nova passera i un petit equipament, el meu company i jo vam fer un petit hivernacle a la zona principal del parc i un gimnàs a l'altra costat del riu.

En totes les assignatures també vam haver de fer petits exercicis; per a Public vam haver de repensar un pati de la universitat de medicina i fer una sala per a exposicions, a Individual va tocar fer la distribució d'uns habitatges on sabíem les parets perimetrals dels habitatges i a Landscape vam projectar una plaça amb un edifici per a la oficina de turisme i un espai per a exposicions.

Universidade da Coruña

La ciutat de la Coruña s’estén sobre una península unida a terra ferma per un punt molt estret de la ciutat (centre i cas històric), per aquest motiu presenta dues façanes marítimes: la portuària (sud-est) que mira cap ala Ria del Burgo i l’altra façana que dóna a mar obert (nord-oest) i sobre la qual s’estén les principals platges urbanes (Riazor i Orzán).

Aquesta ciutat té una població de 246.000 habitants aprox. (Reus 110.000 habitants).

Però això si, L’ETSAC es troba al Campus de Zapateira a la població de St. Vicente de Elviña (a l’altra punta de la ciutat) i per arribar-hi s’hi ha d’anar amb l’autobús universitari (passa cada 5’).

Per youtube hi ha un vídeo d’un monogolista gallec (Rober Bodegas) que explica com és el trajecte amb autobús per arribar al campus de Zapateira. És una mica exagerat, però tampoc s’allunya tant de la realitat:

http://www.youtube.com/watch?v=jikTid74uuA&feature=share

Un dels inconvenients que te l’autobús es el gasto que suposa. Els que no som estudiants de la UDC, és a dir, Sèneca i Erasmus, no podem demanar la targeta de l’estudiant i ens surt una mica més car que a la resta.

La facultat és un bloc de formigó amb un pati interior. Hi han moltes escales i replans, en hores puntes els ascensors estan col·lapsats, cosa que provoca que hagis de pujar caminant.

I encara que no us ho cregueu aquest edifici amb el nostre té alguna que altra similitud: NO TE ENDOLLS!!! (algun si que en té però tampoc els hi sobren).

Gràcies a la seva situació (damunt de la muntanya) gaudeix d’unes molt bones vistes de la ciutat de la Coruña i la Ria del Burgo amb el mar de fons (sempre i quan no hi hagi boira i/o plogui). A més a les nits es pot observar també el “paisatge lumínic” de la ciutat. De fet dóna gust estar fent projectes amb aquesta vista.

Aquesta no és una de les millors fotos ja que el dia que la vaig fer no acampanyava massa.

I en un resum i explicant molt per damunt l'ETSAC:

Pel que fa a l’ensenyament:

Projectes, Construcció i Estructures es treballen conjuntament (l’edifici que realitzes a projectes després fas el treball de construcció i en calcules l’estructura). Això no vol dir que t’hagis de matricular obligatòriament a les 3. Els grups de projectes s’adapten segons a les altres dos assignatures.

Pel que fa a urbanisme és una de les assignatures més importants (bastanta feina) d’aquesta facultat i es porta separadament de projectes. Però l’assignatura més important i més difícil és ESTRUCTURES.

Les optatives que tenen presenten una gran varietat i qualitat.

La gran majoria de les classes són en castellà, però algunes, molt poques, són en gallec.

Pel que fa als serveis:

Té una de les millors biblioteques de tot el campus.

Té dues copisteries, una de la mateixa facultat i l’altra és d’una altra empresa. Els preus són molt econòmics (A1 foto = 5€) i tenen una gran varietat de material per fer maquetes però també estris per dibuixar.

Amb el carnet de la UDC, pots comprar llibres d’arquitectura a la meitat de preu que valen al COAC.

Els menús del bar de la faculat d’arquitectura i voltants, són molt econòmics. A més de menús per 5€ (aprox) també pots demanar tapes per 1€ (1/4 de truita de patates).

El Campus d’Elviña (sota el Campus de Zapateira) està equipat amb un camp d’esports enorme i pavellons (pels que els hi agradi l’esport).

Excursió cap al nord de Polònia

S’acostava un llarg pont i encara no teníem res planificat, així que el divendres, després de fer el primer examen del erasmus vam quedar uns quants per a muntar un viatget cap al nord de Polonia. 

Dissabte a primera hora del matí agafàvem el tren cap a Varsovia. El tren anava a rebentar, molta gent va aprofitar per a tornar als seus pobles i ja ens van avisar que podíem tenir problemes amb els trens. Vam arribar i vam anar cap al hostal a deixar les maletes per a visitar la ciutat.

El primer dia el vam dedicar a visitar el centre històric, que està completament reconstruït ja que durant la segona guerra mundial va ser destruït en la seva totalitat. 

Rynek de Varsovia

Allí vam tastar una especie d’empanadilles rellenes de formatge fumat i després fet sobre brases i amb una mica de melmelada, boníssim!!

Al dia següent vam anar a veure el Palau de Cultura i Ciències, un grata-cels de 237m. construït entre el 1952 i el 1955 com a regal al poble polonès. Actualment està ocupat per diferents exposicions, oficines, cinema, sales de concerts...

Palau de Cultura i Ciènecies

Des de dalt de tot hi han les millors vistes de Varsovia.

Una vegada visitat el palau vam anar caminant fins a la Politechnika de Varsovia, on és espectacular com van cobrir el pati principal de l’edifici.

Des de la universitat vam seguir caminant fins a arribar a un parc, on a causa del canvi d’hora i la immensitat del parc se’ns va fer de nit abans de visitar una petita part.

Abans de tornar cap a l’hostal vaig voler ensenyar-los la biblioteca universitària, però aquesta vegada no ens van deixar entrar...

Hall de la biblioteca universitària

Aquella nit vam agafar el tren per a anar a Gdansk, ja que el tren de dia arribava allí quan ja era de nit, i aixi aprofitaríem millor les hores de sol.

Després d’un bon esmorzar a l’hostal vam anar cap a Sopot, una de les poblacions amb millor qualitat de vida de Polònia, molt ben cuidada i al igual que molts poblets del costat de poblacions que seran seus de l’Eurocopa de futbol, ja s’estava preparant per a donar una bona imatge al turisme.

A Sopot podem trobar la passarel·la de fusta sobre el mar més llarga d’Europa.

Westerplatte

El dies següents els vam dedicar per a passejar per Gdansk, una ciutat que al igual que moltes altres ha estat reconstruïda després de la guerra.

Al port de Gdansk, a les drassanes, és on va començar la segona guerra mundial, el 1 de setembre de 1939. És en aquestes mateixes drassanes on es va fundar el sindicat Solidaritat, que va ser el primer sindicat independent en un país del bloc soviètic i va donar lloc a un moviment social anticomunista i no violent i que va contribuir a la caiguda del comunisme a l’est d’Europa.

fotografia del 2/11-fotografia de Javier Sesé del gener de 2010

L’últim dia vam fer una última visita per Gdansk aprofitant el bon temps que feia i a les 13:30 ja vam agafar el tren que ens portaria a Lublin en 10 hores. Viatjar en tren és molt barat a Polònia i per ser estudiants ens fan un 50% de descompte en els transports públics, però és molt lent.

Degut al canvi d’hora, abans de les 4 de la tarda aquí ja és de nit.

El primer contacte amb la ciutat

Vista panoràmica de la ciutat de Trieste. Al fons, a l'altra banda del mar, la costa d'Eslovènia.

Semblava impossible poder trobar un moment de traquil·litat per poder començar a explicar la meva experència viscuda des del moment aqui a Trieste. Crec que no sóc capaç de poder definir amb un titular les meves primeres setmanes aqui a Italia, així que el nom del meu primer capítol el deixo obert.

L'inici, acompanyat de la Cristina i la Jennifer, la representació catalana a Trieste

20-S era la data de partida. Aquella data tan esperada i a la vegada tan llunyana, finalment va arribar. Després de tant de temps, em trobava a l'avió, direcció Venècia, on el següent pas era agafar un bus urbà que em portés a l'estació de Mestre; ciutat pertanyent al terme de Venècia (podriem dir-li, la Venècia actual). Allí agafaria el tren que em portaria a l'esperada TRIESTE.

Finalment, dues hores més tard d'agafar el tren, jo i les meves dues maletes; on no sabia molt bé el que hi duïa a dintre, ja trepitjavem la ciutat italiana direcció a un cèntric hostal, on hi passaria les tres primeres nit.

Aquella nit va ser especial. La primera nit de totes fora de casa, en una ciutat que se m'obria davant meu i on seria, apartir d'aquell moment, l'escenari del meu dia a dia. La vaig aprofitar per passejar-la una mica i la curiositat em va portar a començar a descobrir petits racons inèdits.

Que millor per acabar aquella cansada jornada amb un bon sopar a l'estil italià: Una bona pizza al costat del Gran canale.

La Piazza Unittà, un dels punts de la ciutat que em va captivar, per la seva bellessa, aquella nit

Els següents dies van coinsistir en portar papers i més papers a la meva Universitat, fer-me el codice fiscale; el permís de residència italiana, i el tema important: En busca d'un pis! La veritat és que no em va ser fàcil trobar-ne un."Tot el dia tombant per la ciutat mirant pisos perquè al final del dia estiguis al mateix punt de partida: Sense pis i amb el grau de desesperació cada dia més elevat". Finalment el sisé dia ja trobava pis on caure rendit!


Poc a poc arribaven els trobaments amb els altres Erasmus. Normalment quedavem a la Piazza Unità o al mollo audace, en una hora prudent de la nit per conèixens entre nosaltres. Cada dia anaven arribant cares noves procedents de tots els punts d'Espanya i d'altres punts d'Europa. D'alguna forma; i per dir-ho d'alguna manera, la família Erasmus anava augmentant.

Primeres nits de trobament amb Erasmus al Mollo audace

Finalment, arribava el dia en que l'aprofitava per fer una mica de turisme, i no haver de passar-me el dia buscant pis. Aquell primer diumenge l'aprofitava visitant il Castello de Miramare. Un castell que es troba a molts pocs quilometres de Trieste, que va ser construit el segle XIX per l'arxiduc Maximilià d'Habsburg. El més sorprenent d'aquest castell, és la seva posició; on es pot contemplar tot el Golf de Trieste, el seu enorme parc que el rodeja i la seva posta de sol.

Il Castello de Miramare

Una de les grans belleses que adquireix aquest castell, i la ciutat de Trieste,
són les seves postes de sol, per la llum i l'atmosfera que es creen.

Finalment, aprofitant el bon temps que feia i els últims dies de calor, ja que el fred no tardaria en arribar, que millor que acabar amb un bany juntament amb la posta de sol i davant del Castello de Miramare. Realment un moment màgic que em regalava aquesta ciutat, que poc a poc me l'estava començant a fer meva.

Noticies desde Graná

Veient el moviment que esta agafant el blog, i despres de l'ultimatum d'en Sese, donarem senyals de vida. Pujo algunes fotos que tenia fetes amb el mobil, aixi que disculpeu la qualitat : P

Granada, ciutat Andalusa d'uns 230.000 habitants en la qual trobem 60.000 estudiants. Hi ha que dir que es la destinació preferida per Seneques i Erasmus de totes les de espanya. L'ambient estudiantil es troba per tota la ciutat, i juntament amb la "grandisima tradició Granaina" de ¡¡¡ las tapas !!! fa que hi hagui moltissim moviment tant de dia com de nit.

Catedral

Aquests primers dies han servit per coneixer una mica la ciutat, començar a anar a classes, admirar la gran incompetencia de la administració de la uni y disfruta de la nit de la ciutat. Podem començar prenen un té i alguna cosa més en una teteria pujan a l'Albaycin. Anar de tapes (increiblement barates) a qualsevol punt de la ciutat, tot i que el lloc preferible es a Pedro Antonio; podem trobar alguna sucursal de la cadena "NIZA" jeje. I acabar al Botellodromo, una plaça on pots beure sense que et diguin res.

Cachimba


Niza


Botellodromo


Els companys de pis

Una abraçada des de Granada, que us baxi tot molt bé ; )