Les platges d’aquí són espectaculars tant per la seva bellesa com pels fenòmens paranormals que les rodegen.
Dic paranormals perquè al mediterrani no estem acostumats a veure / percebre el ritme de les marees. Quan la marea baixa, es poden recórrer quilòmetres i quilòmetres de costa sota els penyasegats, però quan puja, les platges es redueixen de forma brutal i es generen petites cales. Un altre dels fets paranormals és la posta de sol. No sabria dir si m’agrada més veure sortir el sol pel mar o veure’l pondre’s. Els colors són preciosos, i en cosa de deu minuts tot queda fosc i calmat i els llums dels pobles es comencen a encendre.
La platja més propera a Leiria és la de São Pedro de Moel, situada a uns 30 km a l’oest de la ciutat, i rodejada per un bosc de pins i eucaliptus gegantí. Va ser la primera platja on vam anar-nos a banyar, i va resultar impossible entrar al mar a causa de les fortíssimes onades i del socorrista que ens va prohibir banyar-nos (resulta que aquell dia la bandera estava vermella i només els surfistes experimentats podien banyar-se). La marea estava alta quan vam arribar-hi, però al capvespre el mar s’havia enretirat gairebé un centenar de metres, pel que vam poder fer una petita excursioneta platja enllà.
arribada a la platja de São Pedro de Moel
la platja rebentadíssima de gent
passeig aprofitant la baixada de la marea
posta de sol
poble de São Pedro de Moel
Una altra platja al·lucinant és la de Nazaré. Nazaré és un poblet costaner que està dividit en dues parts degut a la seva topografia accentuada. Es connecten les dues parts per una carretereta perimetral i per un cremallera que salva un desnivell d’uns 400 metres. A la part superior del poble hi ha un mirador natural de roques que volen sobre el mar, pel que es tenen unes vistes increïbles de la badia. La part de baix és la més turística de totes, plena de dones grans amb el vestit típic de la zona i aguantant cartellets on ofereixen habitacions per passar-hi la nit. Al mig de la platja, tocant al passeig, tots els avis del poble tenen una cadira numerada i hi passen les tardes asseguts veient passar la gent i vigilant com se’ls asseca el peix un metres enllà (el col·loquen sobre unes estructures de fusta encarat cap al sol, i la olor… és fortíssima!). Totes dues platges tenen, també, uns garitos de tela que es lloguen per tenir una mica d’ombra quan el sol pica de valent, de manera que les platges, encara que no hi hagi gent, sempre estan plenes de colors vius i alegres!
la platja de Nazaré desèrtica
banyant-nos!
posta de sol
Per acabar, un dels llocs més al·lucinants en els que vam estar durant el curs va ser la ciutat de Peniche. Peniche és la ciutat més septentrional de tot el continent europeu, pel que conseqüentment és la ciutat europea més propera al continent americà. És tot un referent per als surfistes de tot el món, ja que hi ha l’anomenada platja dels ‘’supertubos’’ i cada any s’hi realitza una de les etapes del concurs internacional de surf. Aquest any el concurs serà del 15 al 24 d’octubre. Una de les coses més maques de Peniche, però, són els penya-segats gegantins amb què acaba la ciutat. Fa vertígen i tot acostar-s’hi massa, però val la pena de debò passar-hi una estona observant com el mar pica contra les roques.
el paisatge infinit
els illots al mig del mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada