Arribada a Polònia

Després d’uns quants dies gaudint de les festes majors de Tarragona va arribar el moment de començar a fer la maleta per a marxar cap a la nova aventura que ens esperava a Polònia.

La forma més còmoda per arribar a Lublin era mitjançant un vol Reus-Cracòvia i després agafar un tren de 5 hores cap a la ciutat de destí. Hi ha gent que va escollir anar amb bus però vist com condueixen per aquí crec que ja vam fer bé d’agafar el tren...
Vam arribar de nit a l’aeroport i allí ens esperaven el Kuba (el noi polonès que va estar el curs passat a arquitectura) amb el seu cosí, per a ajudar-nos amb el trasllat de les maletes fins a l’hostal. Com que era de nit i no hi havia res més obert que no fossin pubs, ens va tocar sortir a conèixer una mica la nit de Cracòvia. Era un dimarts però com que feia “bon temps” la plaça central estava plena de gent, a les terrasses dels bars i hi havia molt bon ambient.

La nit va començar tranquil·la, però als bars polonesos quan demanes una cervesa ja estàs demanant mig litre, així que “anar a fer unes cerveses” per aquí és tan perillós com quan anàvem a prendre alguna cosa al Niza de Reus. I així és com vam acabar al Kitsch, un pub conegut de sobres per tots els que ja vam fer el fantàstic viatge per Polònia que ens va organitzar en Javier Sesé fa dos hiverns. Aquí la majoria de pubs els podem trobar als subterranis dels edificis o al segon o tercer pis, reservant els baixos per a comerços, cafeteries, restaurants....

Al dia següent, com era d’esperar no vam poder anar a fer el guiri per Cracòvia, així que ens vam despertar i vam anar directes cap a l’estació de trens. Ara el repte era poder comprar el bitllet a la taquilla, on no parlen res d’anglès, quan vam aconseguir fer-nos entendre ens va dir que no hi havia trens directes, que hauríem de fer transbord en un poble, no era un tren directe però tardava una mica menys en fer el trajecte. Desprès de cinc hores i mitja al tren vam arribar a Lublin, la nostra ciutat, un taxi i cap a la residència.

De la residència direm que és “senzilla”, una mini-habitació a compartir entre tres persones, un lloc petitet per a rentar els plats o fer alguna cosa, tres banys a compartir entre unes 30 persones i el mateix amb una cuina (sense nevera, per cert). No és gran cosa però serveix per conèixer una mica de gent els primers dies que sempre va bé.

Veient en l’estat en què estava la residència vam decidir començar a buscar pis quant abans millor. El més fàcil és buscar pis mitjançant un diari, però clar per a això necessites a algú que parli polonès i tothom que coneixíem no arribaven fins al cap d'una setmana. Vam començar a buscar mitjançant agència i quan ja va arribar l’Ania, la noia que estava l’any passat a arquitectura d’erasmus, també ens va ajudar. La nostra recomanació és que l’any que ve, si algú ve cap a Lublin, el millor seria venir l’última setmana d’agost per a buscar pis, a finals de setembre és molt més complicat, cal tenir en compte que Lublin és una ciutat de 300.000 habitants on 100.000 són estudiants.

Finalment ja vam trobar pis, està a mitja hora caminant del centre de la ciutat, però el transport públic funciona molt bé i és molt barat (el bitllet per a estudiant val uns 0.30€). El pis és petitet, 55m², amb 3 habitacions i una cuina. Al ser una ciutat d’estudiants aprofiten i el que seria la sala d’estar-menjador és una altra habitació així que en alguna ocasió ja hem utilitzat el rebedor com a menjador, ja que a la cuina és una mica difícil menjar més de quatre persones.

Encara no hem fet el guiri per Lublin, les excursions sempre es fan el dilluns o els dimecres a les tardes, just quan hem d’anar a classe, però una part de la cultura polonesa ja l’hem començat a provar.