primers dies a Leiria

Després de més d'un mes tombant per Portugal, per fi he trobat un moment per poder actualitzar el blog. Primer capítol: Leiria. La primera ciutat portuguesa que vaig trepitjar després d'aterrar a Lisboa un dimarts al matí, exactament el dia 23 d'agost.

Leiria era la meva destinació d'EILC (erasmus intensive language course). Un curs molt recomanable per començar a fer una immersió lingüística prèvia a l'inici de classes, ja que els portuguesos en general xerren pels descosits i amb una rapidesa admirable. El curs dura unes tres setmanes i és només per a gent erasmus, pel que coneixes moltíssima gent! El fet de fer-lo en una ciutat diferent a la de la destinació erasmus és una bona idea, ja que tota la gent que coneixes allí se'n va a diferents ciutats a estudiar, i més endavant podràs anar-los a visitar i conèixer més llocs. En el meu cas, quasi tota la gent del curs (unes 60 persones) es quedava a ciutats properes a Leiria i jo era l'única que marxava cap al nord.

Els inicis són estranys, i més si viatges sol. Arribar a Lisboa, agafar un bus fins al centre, el metro per anar a l'estació de busos regionals, aclarir-te per comprar el bitllet, trobar l'andana en una estació immensa i plena de gent, pujar a l'autobús, adormir-te pel cansanci del viatge i de les festes de sant magí i despertar-te (de miracle!) a Leiria, buscar un taxi per anar a la residència i arribar a un lloc estrany, on una senyora molt amable et porta a la teva nova habitació i t'ensenya les instal·lacions. Tot això ho vius amb moltíssima intensitat i amb una angoixa/emoció interior que poques vegades havia experimentat abans. Per sort, tots els altres estudiants estan com tu. Baixes a comprar menjar al supermercat i et comences a trobar a gent que parla anglès, espanyol (fins i tot mallorquí, euskera i valencià) i d'altres idiomes indesxifrables. Tothom somriu quan veu que estàs com ells. És l'inici d'una amistat temporal però forta. Quan hi penso no puc deixar de somriure!

Leiria és molt maca. Dominada pel Castelo a dalt d'un turó, la ciutat s'extén als seus peus amb un nucli històric petit i preciós on es concentren la majoria de bars, pubs i botiguetes de disseny caríssimes. Tots els carrers van a petar a la Praça Rodrigues Lobo (un poeta portuguès molt famós que va néixer a Leiria). Té un riu prou gran, el riu Lis, i tot el seu recorregut està envoltat de vegetació i parcs amb pistes de futbol, jocs per a nens, bancs per seure... És un lloc molt agradable a l'estiu, quan la calor apreta de valent, i és el lloc escollit per a la festa gastronòmica que es duu a terme la última setmana d'agost i la primera setmana de setembre. Pel que fa a nivell cultural, Leiria té bastanta activitat durant l'estiu. Un llibret de seixanta pàgines explica fil per randa totes les activitats que es realitzaran durant l'agost. Hi ha de tot, des de tallers i teatre infantil fins a activitats per avis o orquestres per ballar salsa. Uns quants del curs ens decidim per anar a fer ioga al castelo, entre les runes d'una antiga església dins del recinte fortificat.

fent ioga al castelo

el castelo de leiria

Com és normal, les primeres persones amb qui et comences a relacionar són les que parlen el teu idioma. Però comencen les classes i et vas fent amb més gent. Les primeres nits tothom surt per grupets, però el primer cap de setmana ja som tots amics i ens n'anem de festa. Leiria té una activitat nocturna bastant forta en comparació amb el nombre d'habitants de la ciutat. Els bars i pubs estan oberts cada nit fins les dues, i cada dia hi ha una que altra discoteca on pots anar a ballar. Això si, no sé si és que a Leiria hi ha molta cultura africana o què, però totes les festes eren africanes (la música, però, no s'hi assembla gaire) i tothom balla per parelletes molt apretats l'un contra l'altre. Ja pot sonar música rapidíssima que ells no es mouen! Sorprèn, també, trobar-te que Portugal encara no té llei antitabac. A tots els bars es pot fumar, i despertar-te als matins amb la roba fent pudor de tabac és una sensació que ja tenia oblidada des de feia molt anys!

el casc antic de leiria

una de les primeres festes amb espanyols, bascos i estones (d'estònia) !

Últims dies a Évora

L’ultima setmana a Évora va passar ràpidament, dimecres vam tenir l’última classe i dijous ens vam examinar. Ja podia entendre bastant bé d’idioma i expressar-me una mica, el bàsic.

Vaig aprofitar per visitar el complex d’arts i arquitectura de la universitat de Évora. Es tracta d’una antiga fàbrica que ha estat restaurada i a la que s’han afegit nous equipaments. El projecte va ser realitzat per l’arquitecta Inés Lobo i l’estudi Ventura Trinidade.

Els últims dies vam conèixer un grup de Brasilers amb els que de seguida ens vam entendre, els vam convidar a sopar, truita de patata i pa amb tomata, al dia següent ens van convidar a sopar feijão i ens van ensenyar com es balla la samba de Bahía! Vam sortir de festa divendres i dissabte nit. El curs EILC s’acabava i eren les ultimes hores que passaríem junts. Trobaré a faltar tota la gent de Évora, espero que ens tornem a trobar a algun indret de Portugal!

Diumenge pel matí sortia de la residencia amb tot l’equipatge i agafava un autocar amb destí Guimarães, m’esperaven 9 hores de viatge per l’interior de Portugal. A Guimarães havia quedat amb la Gemma que ja portava dos dies per allà dalt. Ens vam trobar a l’estació d’autobusos i vam anar cap a la Pousada da Juventude, estaríem uns dies allotjats allà mentre miraríem de conèixer altres erasmus i trobar un pis. Acabava el “pre-erasmus”, començava una nova etapa a Guimarães.

Algarve: Sol, Oceà, Surf i Platja

El primer cap de setmana havíem planejat anar al Algarve, com que no teníem classe els divendres podríem així aprofitar uns dies de sol a la platja. Malauradament, el temps va empitjorar, va ploure i ja no feia calor. Així doncs, vam passar el cap de setmana a Évora, tranquil·lament. La setmana següent però, el temps va millorar, les temperatures van pujar i va començar a fer molta calor. No podíem desaprofitar l’oportunitat, ja portàvem ben bé dos setmanes a Évora i teníem ganes de descobrir una mica més Portugal.

El divendres 9 de setembre vam agafar un autocar ben de matí i vam sortir amb destí Lagos. Van ser unes 5 hores de bus, les carreteres eren estretes i travessaven grans latifundis de cereals, prats groguencs farcits de sureres i de tant en tant un ramat de bous pasturant. Beja, Castro Verde, Albufeira, Potimão... L’autocar anava fent parades a diferents poblacions i finalment, començada la tarda, vam arribar a Lagos.

Buscant allotjament vam trobar una pensió on dormiríem per 10 euros la nit! Després de dinar vam anar directes a la platja.

A la praia do Camilo ens vam reunir amb uns catalans del curs de portuguès que havien viatjat amb cotxe, per tant en aquell moment erem un grup de 12 persones de diferents nacionalitats.

Les platges del Algarve son espectaculars, sorra i grans roques creen un paisatge que va canviant segons les marees. Vam passar la tarda a les cales del oest de Lagos i al vespre vam caminar fins a Ponta da Piedade, una punta de terra que s’endinsa al mar creant penya-segats i diferents formacions rocoses, tot rematat per un far que avisa als navegants. Vam estar gaudint de la posta de sol asseguts sobre un dels penya-segats, parlant dels nostres països amb la sensació de que els nostres afers diaris de feia unes setmanes quedaven molt llunyans. 

Al dia següent vam anar a Sagres un poblet situat a la punta sud-oest de Portugal, destí principal pels surfistes degut a la seva proximitat a la Costa Vicentina, oberta al Atlàntic. La major part del grup es va quedar per les platges de Sagres, mentre que jo, amb ganes de fer surf, em vaig pujar a la furgoneta dels altres catalans i junts vam anar cap a una platja amb bones ones que surfejar. Praia do Cordoama és una platja paradisíaca on les úniques construccions que hi ha son un petit restaurant i una barraca on lloguen taules de surf. Un dels catalans, el Xavi, sabia fer surf i ens va donar uns quants consells pràctics. Vestits amb neoprè, ja que l’aigua era força freda, ens vam llençar al oceà.

El diumenge vam aprofitar el matí voltant per Lagos i vam tornar a Ponta da Piedade on ens vam decidir a fer un passeig en barca, molt recomanable.

Havíem passat un gran cap de setmana al Algarve. Al arribar a Évora, de camí a la residencia, ja de nit, m’adonava de que ja només em quedava una setmana allà, aviat acabaria el curs de portuguès i hauria d’anar a Guimarães, on tot seria un començar de nou...

Captivat per Évora

Arribava a Évora al vespre. La capital del Alentejo se’m feia desconeguda, hi hauria de passar tres setmanes, conèixer gent nova... Lisboa i els amics que vaig fer allà quedaven en el record.

Després de l’aire fred del tren la calor que desprenia Évora em resultava reconfortant, em trobava a l’estació i tenia que arribar a la residencia universitària on m’havien assignat una plaça. Amb l’ajuda d’un mapa que portava al ipod vaig arribar a la residencia ràpidament. Aquesta semblava bastant gran, amb un pati central y dividida en dos blocs, comunicats pels espais comuns. Quan entrava al edifici vaig veure a dos noies que sortien i començaven a caminar sense rumb, vaig pensar que potser serien del curs de portuguès.

Residencia d'estudiants "António Gedeão"

Començava a tenir gana així que després de deixar l’equipatge a l’habitació vaig sortir a buscar algun lloc on sopar. Va ser llavors quan, assegudes a una terrassa d’una tasquinha típica Alentejana, vaig tornar a veure les dos noies. Decidit a no perdre l’oportunitat de sopar acompanyat m’hi vaig apropar i els hi vaig preguntar si eren estudiants erasmus; no m’equivocava, dos italianes que també feien el curs de portuguès a Évora.

Al dia següent vaig quedar amb les dos noies per anar a esmorçar, al sortir de la residencia ens vam trobar un grup de gent, també erasmus. Poc a poc ens anàvem coneixent. Vam anar cap a classe, ens havíem de travessar tot el casc antic de Évora fins arribar a la universitat.

La ciutat em va captivar des del primer moment, tot un laberint de carrerons empedrats, places i esglésies. Cases blanques amb portes i finestres emmarcades amb franges groguenques. Tot el conjunt envoltat per una muralla medieval.

Carreró de Évora

Vam arribar al lloc on faríem les classes i ens vam quedar bocabadats. L’edifici era espectacular, Colégio do Espírito Santo, del segle XVI. L’aula donava al pati principal, tot ple de columnes de marbre, amb una font al centre de la plaça. Era una sort aprendre portuguès a un lloc on ja s’ensenyava fa gairebé cinc-cents anys!

Universidade de Évora

Colégio do Espírito Santo

Classe de portuguès

Els dies han anat passant, he anat millorant el portuguès, he conegut gent de tota Europa i de les antigues colònies portugueses: el Brasil, Cap Verd, Timó Oriental... I he anat descobrint una ciutat preciosa que sembla que s’hagi quedat atrapada en el temps, tal i com era a l’edat mitjana.

Praça do Giraldo

Temple Romà

Els temps passa ràpidament, sis hores de classe al dia, sempre amb gent, passejant per la ciutat, preparant el sopar, sortint a beure unes cerveses. Un té poques estones per asseure’s davant l’ordinador i estar sol una estona. Tot el dia parlant amb anglès i intentant-ho amb portuguès, acaba esgotant. Així que res millor que anar a dormir, carregar piles i preparar-se per a un altre dia fantàstic a la ciutat de Évora.

Alguns dels que estudiem portuguès

Preparant el sopar

Amb Emeraude (França) i Daniela (Itàlia)

Bar de Évora: Aqui há gato

Provant licors portuguesos

Arribada a Lisboa

Arriba un dia que et toca agafar un vol sense bitllet de tornada.

El divendres 26 d’agost era al aeroport del Prat amb una motxilla a l’esquena, maleta de 23kg a una mà i bitllet d’avió a l’altra amb destinació Lisboa.

Tot i que el meu curs erasmus començarà el 19 de setembre a Guimarães, m'he vingut unes setmanes abans a les terres lusitanes per a realitzar un curs de portuguès a la Universidade de Évora. Es tracta d’un curs EILC amb una durada de tres setmanes. Era per aquesta raó que volava a Lisboa i no a Oporto ja que la comunicació des de la capital es molt més ràpida.

Van ser dos hores de vol i vaig arribar a Lisboa a les 8 de la tarda, una hora menys que a Espanya. L’aeroport era ple de televisors retransmetent el partit Barça – Oporto, però jo no tenia temps que perdre, aviat seria fosc i volia arribar al centre de Lisboa el més aviat possible.

Havia decidit que passaria el cap de setmana visitant Lisboa i en comptes de reservar un alberg m’havia llançat a buscar un sofà per CouchSurfing. Es tracta d’un servei d’hospitalitat per internet, la gent ofereix gratuïtament la seva casa i d’aquesta manera els viatgers s’estalvien uns diners i poden conviure amb la gent del país. Tenia lloc a una casa situada al barri de Baixa, al centre de Lisboa. El meu amfitrió, Marco, m’havia dit que no hi seria a casa però que algú m’obriria la porta doncs vivia a un pis molt gran i aquest era ple de couchsurfers de diferents països. En principi tot semblava genial però tot i així estava una mica nerviós doncs no sabia ben bé que em trobaria.

Vaig agafar un bus fins a Rossio, res mes baixar de l’autobús un home se’m va apropar i em va oferir haixix, un no contundent i a seguir caminant. Ja era fosc però no em va ser difícil arribar a la Rua dos Fanqueiros. Vaig trucar al timbre, una mica de confusió, però al final algú em va obrir. Era un edifici molt antic, del segle XVIII, al primer pis la porta estava oberta, vaig entrar i em vaig trobar a dos noies. “couchsurfers?” “yes” “me too”

Com que el Marco no hi era i no sabia on tenia que dormir vaig deixar l’equipatge a l’entrada i em vaig anar a sopar amb les dos noies. Eren d’alemanya i volien anar a sopar a un restaurant xinès il·legal que els hi havia recomanat un amic seu que havia estat a Lisboa d’erasmus. Vam anar fins al barri d’Alfama, el més antic de la ciutat, situat sobre un dels set turons de Lisboa. Tot eren carrerons foscos empedrats que pujaven i baixaven en totes direccions. Vam tenir que preguntar per trobar el restaurant ja que es trobava a un primer pis, sense cap tipus de cartell que indiqués la seva ubicació. Era una casa on a una habitació havien posat unes taules per menjar, donava una mica de mal rollo però el menjar era boníssim!

Quan vam tornar a casa el Marco ja hi era, em va ensenyar la meva habitació, tota per mi sol! Tot el pis era ple d’habitacions i vaig començar a conèixer couchsurfers de tot el món. La gent tenia ganes de festa i jo no em veia dormint amb tot el que m’havia passat durant el dia així que de sobte em vaig trobar a Bairro Alto amb una cervesa a les mans.

Al dia següent tot hi havent dormit poc em vaig aixecar aviat per veure la ciutat de Lisboa, la ciutat era plena de llum, vaig esmorçar a una pastisseria de Praça da Figueira i vaig agafar el tramvia 28 que pujava fins al barri d’Alfama. Esglésies antigues, carrerons estrets, un castell sobre el turó, tramvies grocs... El riu Tajo, amplíssim, i el Pont 25 d’abril al fons, que tantes vegades hem vist als anuncis de Mapfre.

Rua dos Fanqueiros

Habitació a casa del Marco

A la nit vam fer un sopar típic del brasil: Feijoada. Després unes caipirinhas i cap al Bairro Alto. Erem un grup internacional, gent de Hongria, Alemanya, Canadà, França, Anglaterra, Veneçuela, Brasil, Portugal...

El diumenge em vaig apropar al barri de Belem on està la coneguda torre del mateix nom i el monestir dels Jerònims. No vaig tenir gaire temps ja que es tarda mig hora en tramvia des del centre de Lisboa així que només vaig fer una ullada i vaig tornar cap a casa ja que havia d’agafar un tren a Évora.

A les set de la tarda em trobava a l’estació, esperant per agafar el tren que em portaria a Évora, on soc ara... Aviat us explicaré com em va per aquí!