Arribava a Évora al vespre. La capital del Alentejo se’m feia desconeguda, hi hauria de passar tres setmanes, conèixer gent nova... Lisboa i els amics que vaig fer allà quedaven en el record.
Després de l’aire fred del tren la calor que desprenia Évora em resultava reconfortant, em trobava a l’estació i tenia que arribar a la residencia universitària on m’havien assignat una plaça. Amb l’ajuda d’un mapa que portava al ipod vaig arribar a la residencia ràpidament. Aquesta semblava bastant gran, amb un pati central y dividida en dos blocs, comunicats pels espais comuns. Quan entrava al edifici vaig veure a dos noies que sortien i començaven a caminar sense rumb, vaig pensar que potser serien del curs de portuguès.
Residencia d'estudiants "António Gedeão"
Començava a tenir gana així que després de deixar l’equipatge a l’habitació vaig sortir a buscar algun lloc on sopar. Va ser llavors quan, assegudes a una terrassa d’una tasquinha típica Alentejana, vaig tornar a veure les dos noies. Decidit a no perdre l’oportunitat de sopar acompanyat m’hi vaig apropar i els hi vaig preguntar si eren estudiants erasmus; no m’equivocava, dos italianes que també feien el curs de portuguès a Évora.
Al dia següent vaig quedar amb les dos noies per anar a esmorçar, al sortir de la residencia ens vam trobar un grup de gent, també erasmus. Poc a poc ens anàvem coneixent. Vam anar cap a classe, ens havíem de travessar tot el casc antic de Évora fins arribar a la universitat.
La ciutat em va captivar des del primer moment, tot un laberint de carrerons empedrats, places i esglésies. Cases blanques amb portes i finestres emmarcades amb franges groguenques. Tot el conjunt envoltat per una muralla medieval.
Carreró de Évora
Vam arribar al lloc on faríem les classes i ens vam quedar bocabadats. L’edifici era espectacular, Colégio do Espírito Santo, del segle XVI. L’aula donava al pati principal, tot ple de columnes de marbre, amb una font al centre de la plaça. Era una sort aprendre portuguès a un lloc on ja s’ensenyava fa gairebé cinc-cents anys!
Universidade de Évora
Colégio do Espírito Santo
Classe de portuguès
Els dies han anat passant, he anat millorant el portuguès, he conegut gent de tota Europa i de les antigues colònies portugueses: el Brasil, Cap Verd, Timó Oriental... I he anat descobrint una ciutat preciosa que sembla que s’hagi quedat atrapada en el temps, tal i com era a l’edat mitjana.
Praça do Giraldo
Temple Romà
Els temps passa ràpidament, sis hores de classe al dia, sempre amb gent, passejant per la ciutat, preparant el sopar, sortint a beure unes cerveses. Un té poques estones per asseure’s davant l’ordinador i estar sol una estona. Tot el dia parlant amb anglès i intentant-ho amb portuguès, acaba esgotant. Així que res millor que anar a dormir, carregar piles i preparar-se per a un altre dia fantàstic a la ciutat de Évora.
Alguns dels que estudiem portuguès
Preparant el sopar
Amb Emeraude (França) i Daniela (Itàlia)
Bar de Évora: Aqui há gato
Provant licors portuguesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada