El primer cap de setmana havíem planejat anar al Algarve, com que no teníem classe els divendres podríem així aprofitar uns dies de sol a la platja. Malauradament, el temps va empitjorar, va ploure i ja no feia calor. Així doncs, vam passar el cap de setmana a Évora, tranquil·lament. La setmana següent però, el temps va millorar, les temperatures van pujar i va començar a fer molta calor. No podíem desaprofitar l’oportunitat, ja portàvem ben bé dos setmanes a Évora i teníem ganes de descobrir una mica més Portugal.
El divendres 9 de setembre vam agafar un autocar ben de matí i vam sortir amb destí Lagos. Van ser unes 5 hores de bus, les carreteres eren estretes i travessaven grans latifundis de cereals, prats groguencs farcits de sureres i de tant en tant un ramat de bous pasturant. Beja, Castro Verde, Albufeira, Potimão... L’autocar anava fent parades a diferents poblacions i finalment, començada la tarda, vam arribar a Lagos.
Buscant allotjament vam trobar una pensió on dormiríem per 10 euros la nit! Després de dinar vam anar directes a la platja.
A la praia do Camilo ens vam reunir amb uns catalans del curs de portuguès que havien viatjat amb cotxe, per tant en aquell moment erem un grup de 12 persones de diferents nacionalitats.
Les platges del Algarve son espectaculars, sorra i grans roques creen un paisatge que va canviant segons les marees. Vam passar la tarda a les cales del oest de Lagos i al vespre vam caminar fins a Ponta da Piedade, una punta de terra que s’endinsa al mar creant penya-segats i diferents formacions rocoses, tot rematat per un far que avisa als navegants. Vam estar gaudint de la posta de sol asseguts sobre un dels penya-segats, parlant dels nostres països amb la sensació de que els nostres afers diaris de feia unes setmanes quedaven molt llunyans.
Al dia següent vam anar a Sagres un poblet situat a la punta sud-oest de Portugal, destí principal pels surfistes degut a la seva proximitat a la Costa Vicentina, oberta al Atlàntic. La major part del grup es va quedar per les platges de Sagres, mentre que jo, amb ganes de fer surf, em vaig pujar a la furgoneta dels altres catalans i junts vam anar cap a una platja amb bones ones que surfejar. Praia do Cordoama és una platja paradisíaca on les úniques construccions que hi ha son un petit restaurant i una barraca on lloguen taules de surf. Un dels catalans, el Xavi, sabia fer surf i ens va donar uns quants consells pràctics. Vestits amb neoprè, ja que l’aigua era força freda, ens vam llençar al oceà.
El diumenge vam aprofitar el matí voltant per Lagos i vam tornar a Ponta da Piedade on ens vam decidir a fer un passeig en barca, molt recomanable.
Havíem passat un gran cap de setmana al Algarve. Al arribar a Évora, de camí a la residencia, ja de nit, m’adonava de que ja només em quedava una setmana allà, aviat acabaria el curs de portuguès i hauria d’anar a Guimarães, on tot seria un començar de nou...
que surfero estás!
ResponEliminay qué fotos! se ve precioso el Algarve, habrá que ir!