Arribada a Lisboa

Arriba un dia que et toca agafar un vol sense bitllet de tornada.

El divendres 26 d’agost era al aeroport del Prat amb una motxilla a l’esquena, maleta de 23kg a una mà i bitllet d’avió a l’altra amb destinació Lisboa.

Tot i que el meu curs erasmus començarà el 19 de setembre a Guimarães, m'he vingut unes setmanes abans a les terres lusitanes per a realitzar un curs de portuguès a la Universidade de Évora. Es tracta d’un curs EILC amb una durada de tres setmanes. Era per aquesta raó que volava a Lisboa i no a Oporto ja que la comunicació des de la capital es molt més ràpida.

Van ser dos hores de vol i vaig arribar a Lisboa a les 8 de la tarda, una hora menys que a Espanya. L’aeroport era ple de televisors retransmetent el partit Barça – Oporto, però jo no tenia temps que perdre, aviat seria fosc i volia arribar al centre de Lisboa el més aviat possible.

Havia decidit que passaria el cap de setmana visitant Lisboa i en comptes de reservar un alberg m’havia llançat a buscar un sofà per CouchSurfing. Es tracta d’un servei d’hospitalitat per internet, la gent ofereix gratuïtament la seva casa i d’aquesta manera els viatgers s’estalvien uns diners i poden conviure amb la gent del país. Tenia lloc a una casa situada al barri de Baixa, al centre de Lisboa. El meu amfitrió, Marco, m’havia dit que no hi seria a casa però que algú m’obriria la porta doncs vivia a un pis molt gran i aquest era ple de couchsurfers de diferents països. En principi tot semblava genial però tot i així estava una mica nerviós doncs no sabia ben bé que em trobaria.

Vaig agafar un bus fins a Rossio, res mes baixar de l’autobús un home se’m va apropar i em va oferir haixix, un no contundent i a seguir caminant. Ja era fosc però no em va ser difícil arribar a la Rua dos Fanqueiros. Vaig trucar al timbre, una mica de confusió, però al final algú em va obrir. Era un edifici molt antic, del segle XVIII, al primer pis la porta estava oberta, vaig entrar i em vaig trobar a dos noies. “couchsurfers?” “yes” “me too”

Com que el Marco no hi era i no sabia on tenia que dormir vaig deixar l’equipatge a l’entrada i em vaig anar a sopar amb les dos noies. Eren d’alemanya i volien anar a sopar a un restaurant xinès il·legal que els hi havia recomanat un amic seu que havia estat a Lisboa d’erasmus. Vam anar fins al barri d’Alfama, el més antic de la ciutat, situat sobre un dels set turons de Lisboa. Tot eren carrerons foscos empedrats que pujaven i baixaven en totes direccions. Vam tenir que preguntar per trobar el restaurant ja que es trobava a un primer pis, sense cap tipus de cartell que indiqués la seva ubicació. Era una casa on a una habitació havien posat unes taules per menjar, donava una mica de mal rollo però el menjar era boníssim!

Quan vam tornar a casa el Marco ja hi era, em va ensenyar la meva habitació, tota per mi sol! Tot el pis era ple d’habitacions i vaig començar a conèixer couchsurfers de tot el món. La gent tenia ganes de festa i jo no em veia dormint amb tot el que m’havia passat durant el dia així que de sobte em vaig trobar a Bairro Alto amb una cervesa a les mans.

Al dia següent tot hi havent dormit poc em vaig aixecar aviat per veure la ciutat de Lisboa, la ciutat era plena de llum, vaig esmorçar a una pastisseria de Praça da Figueira i vaig agafar el tramvia 28 que pujava fins al barri d’Alfama. Esglésies antigues, carrerons estrets, un castell sobre el turó, tramvies grocs... El riu Tajo, amplíssim, i el Pont 25 d’abril al fons, que tantes vegades hem vist als anuncis de Mapfre.

Rua dos Fanqueiros

Habitació a casa del Marco

A la nit vam fer un sopar típic del brasil: Feijoada. Després unes caipirinhas i cap al Bairro Alto. Erem un grup internacional, gent de Hongria, Alemanya, Canadà, França, Anglaterra, Veneçuela, Brasil, Portugal...

El diumenge em vaig apropar al barri de Belem on està la coneguda torre del mateix nom i el monestir dels Jerònims. No vaig tenir gaire temps ja que es tarda mig hora en tramvia des del centre de Lisboa així que només vaig fer una ullada i vaig tornar cap a casa ja que havia d’agafar un tren a Évora.

A les set de la tarda em trobava a l’estació, esperant per agafar el tren que em portaria a Évora, on soc ara... Aviat us explicaré com em va per aquí!